Força, equilibri, valor i seny.

 dijous 26 de setembre de 2013 

Elvira Feliu

Aquestes són les quatre paraules que he escollit per donar el primer sospir de vida al meu blog, un espai -o més ben dit, un "ciber-espai"- en el que tinc la intenció d'obrir un petit món als ulls de totes les persones que vulguin llegir-me i que, amb mi, vulguin exprimir-lo per saber-ne tots els detalls, tots els matisos, tots els colors.

"Força, equilibri, valor i seny" és el que ara en diríem la contrasenya, la clau d'accés per entrar a aquest món que considero extrem; o es desconeix o és una autèntica passió...

                                                        Benvinguts al món casteller!


En aquest blog vull trobar la manera d'explicar el món dels castells tocant de peus a terra -que ja és molt, si parlem de castells!- fent-lo entendenor i pròxim. Compartiré amb tots vosaltres les opinions i les emocions de les persones que el viuen, que el gaudeixen, que el pateixen, que l'estimen... ja sigui des de dalt o, com ja he dit abans, tocant de peus a terra. 

Però... per què castells?  La veritat és que el món casteller m'acompanya des de que sóc ben petita, he crescut en una família que es pot considerar molt castellera, ja que els qui no formen part d'una colla s'emocionen al veure l'enxaneta coronar la gran construcció humana des de la plaça.
Quan era molt menuda m'impressionava veure com nens tan o més petits que jo tenien la valentia de pujar tan amunt, d'acariciar els núvols, però he de reconèixer que a mi m'agradava veure-ho agafada de la mà de la meva mare, no volia anar més enllà. 

Tot i així, tanta dòsi castellera va provocar el que suposo que era inevitable i és que amb 7 anys em va picar la curiositat de tal manera que vaig acabar formant part de la colla castellera Matossers de Molins de Rei. La meva experiència com a castellera va resultar tenir data de caducitat però he de dir que van ser 4 anys en els que vaig aprendre a entendre el que se sent quan formes part d'un conjunt en el qual tots són importants, on totes les peces són claus per poder mantenir-se drets, on necessites el braç d'un company per poder evitar la caiguda. 

Els divendres al vespre eren especials perquè hi havia assaig, els diumenges al mig dia eren genials perquè podria impressionar als ulls curiosos que em miraven des del terra... Ara que jo mateixa només sóc uns ulls curiosos més en una plaça plena a vessar, m'agradaria donar veu als que senten aquesta il·lusió i als que viuen aquest sentiment com jo ho vaig viure un dia. Vull que m'expliquin a mi, i jo a tots vosaltres, que els castells no són persones que pujen damunt d'altres persones, sinó que els castells són nervis, alegria, emoció, dolor, amistat, cooperació, integració, llàgrimes, somriures, família, amor, ràbia...

Per anar fent boca de tot el que anireu trobant en aquest petit espai us deixo una imatge en la que apareixo al pom de dalt d'aquest 4 de 6 amb l'agulla dels Matossers de Molins de Rei i, a més a més, aprofitant que he parlat de la passió i dels sentiments que desperten els castells, us adjunto una cançó d'Strombers en la que considero que es plasma realment bé l'emoció d'aquesta bonica tradició catalana.

Espero que us agradi!

http://www.youtube.com/watch?v=Pm-YgfXXK98